Aquest programa s'ha posat en marxa a finals de 2022 amb un concert a la Plaza de l'Ajuntament de El Vendrell.., i es un nou programa creat expresament per el mòn del vi. El programa pot ser elástic segons circunstancies, pot durar mes o es poden canviar les peces.
Llistat agenda
La teta lisa
La teta lisa és un monòleg NO-drama sobre el càncer de mama. Està creat després d'una recerca amb dones que havien patit o estaven patint la malaltia, intentant desdramatitzar-la però amb la humanitat i les emocions que comporta un tema com aquest.
Portem des de 2017 girant amb aquesta obra per tot el territori espanyol, podeu veure el que s'ha dit a la nostra web: https://saludarteteatro.com/espectaculos/la-teta-lisa/
I allí també hi ha informació de qui som i altres treballs realitzats.
Adjuntem també el dossier de l'espectacle als arxius.
¡Agua!
¡Agua! és una obra de teatre sobre memòria històrica. Escrita, creada i interpretada per dones. Basada en testimonis reals de dones que estigueren molts anys a les presons en la postguerra. Ha contat amb una subvenció del Memorial Democràtic de Catalunya per a la seva producció i el text de l...
Podeu veure qui som, l'equip que conforma SaludArte Compañía Teatral, els espectacles que hem fet, on hem actuat, les crítiques i reportatges a les nostres obres en la web: https://saludarteteatro.com/
Adjuntem també el dossier de l'espectacle amb els arxius.
Aquest es l'enllaç al traile
Eduard Costa (L'Últim Indi)
El cantautor català Eduard Costa (ex-Amics de les Arts), resident a Sant Pol de Mar, ens presenta el seu projecte musical l'Últim indi. Música, força i sensibilitat ens transporten a un univers musical propi ple de senyals de fum, d'homes peix i de pluja fina. L'Eduard va acompanyat en el direct...
Així comença el segon disc de L’Últim Indi : “Veig els rius, veig les valls i com l’aigua sempre acaba al mar. Veig el cel que un dia és blau i un altre gris i tapat. I és que quan pujo aquí dalt i volo amb tu ben arrapat, veig que tot, tot va passant, tot es mou, està ordenat.” Són els primers versos de la cançó Arrapat a tu, que dona títol a l’àlbum: un disc que respira pau, serenor i amor; amor en general, i especialment per la natura, en molts casos tractada com a metàfora d’estats d’ànim personals o col·lectius. El disc, aparegut dos anys després del seu debut en solitari, reflecteix bé el moment actual d’un músic, Eduard Costa (Banyoles, 1977), que durant molts anys va viure la voràgine de l’èxit amb Els Amics de les Arts, i ara prefereix agafar-se les coses amb calma i conrear un hort comunitari al seu poble adoptiu, Sant Pol de Mar, on aquest estiu està actuant tots els divendres als Banys Tarridas , un xiringuito a la platja amb més de cent anys d’història. De fet, la gira d’aquest estiu, ‘Mar i muntanya’, és força singular: pràcticament, són els concerts als Banys Tarridas i també, sense sortir de Sant Pol, la participació de L’Últim Indi en una obra de teatre, tocant en directe. Els concerts als Banys Tarridas ja els vam començar l’any passat, en un moment en què sortíem del confinament i no era fàcil trobar llocs per tocar. Aquest any hem continuat fent-ho per presentar les cançons del nou disc, Arrapat a tu, i també anar rodant noves cançons ja destinades al proper disc. M’agrada provar en directe les cançons abans d’entrar a l’estudi perquè després, quan les graves, van com un coet. I a final de juliol vam participar en les representacions a la platja de les Barques de l’obra Entre tu i jo , dirigida per Pep Mestres, sobre la relació entre l’home i el mar. En aquest espectacle, L’Últim Indi és com si fos la banda residenti la música que toquem en directe va entrant com a part del guió narratiu, amb el personatge de l’Últim Indi i altres que apareixen a les nostres cançons, fent un paper semblant al del pianista en les projeccions clàssiques de les pel·lícules del cinema mut. https://www.youtube.com/embed/C7rL3R5xtJw?feature=oembed Qui més participava en el muntatge? L’obra és una combinació de diferents elements, com ara dansa, música, poesia, imatge, etc., i hi actuaven dos ballarins que dansaven sobre la sorra i també la coral del poble. De fet, pràcticament tots els implicats en el projecte érem del poble: era una obra feta pel poble per al poble. A mi m’encanta la idea de tornar a fer poble, d’anar teixint lligams entre tota la comunitat. Des de quan viu a Sant Pol? Des de fa set anys, i ja m’he adaptat molt al poble i al seu cicle vital. Aquí estic molt implicat en un projecte pedagògic d’educació viva, com a professor de matemàtiques, ciències i música, en un entorn de natura. L’educació viva té molt a veure amb les emocions i com els nens reaccionen davant dels conflictes. I també estem tirant endavant un hort comunitari entre diferents famílies. Aquest any hem tingut molts carbassons i tomates [riu]. Amb dos discos publicats en tres anys ja està força definit què vol ser el projecte de L’Últim Indi, no? Sí, L’Últim Indi és una expressió personal, un lloc on poder tocar la música que sento, acompanyat per Pol Maresma (baix, contrabaix, guitarres i coproductor del disc) i Carlus Llamas (bateria i percussió). Per a mi és una expressió creativa preciosa i gaudeixo molt de tot el procés: de fer discos i de compartir-los en directe amb el públic. Sempre m’ha agradat la participació i ja des d’Els Amics de les Arts he intentat portar la gent a dins de l’ espectacle . També aquest disc, com les seves tomates, és Km 0, de proximitat total. És cert, perquè el vam gravar a l’estudi que en Pol i Joan Vila tenen aquí, a Sant Pol, molt a prop de casa meva. Això ha afavorit que hàgim pogut treballar amb molta tranquil·litat en les cançons, i crec que aquesta calma interna s’ha transmès al resultat final, i es nota quan escoltes el disc . https://open.spotify.com/embed/album/1meG7zF1dvmD5IbZPhTfce El disc acaba amb dues cançons titulades ‘Les dones de la mar’ i ‘Les dones muntanya’. Qui són aquestes dones? És un doble homenatge a la feminitat, a través de les dones que teixien les xarxes per anar a pescar i de les dones remeieres que baixaven a la riera de Sant Pol. El paisatge humà més proper està molt present en la meva música. Per què s’hi va fixar, en aquestes dones? Un dia vaig sortir al balcó de casa a les set del matí i vaig veure unes dones grans que s’estaven banyant al mar. I un altre dia vaig baixar a parlar amb aquelles dones, que eren de famílies de pescadors i sempre havien vist el mar amb un gran respecte, amb la por de perdre-hi el pare, el marit o el fill. Ara, amb la realitzadora Sònia Armengol, que ha dirigit videoclips meus, estem preparant un documental titulat Les dones de la mar, on recollim testimonis d’aquestes dones del poble, que ara tenen al voltant de vuitanta anys. Actualment, està en fase de muntatge i hi haurà música de L’Últim Indi, però serà molt més que un videoclip promocional. El meu objectiu és estrenar aquest documental al centre cultural de Sant Pol de Mar.
De què li ve l’interès per captar i preservar aquest tipus de testimonis? Sempre m’ha agradat aquest aspecte, diguem-ne, antropològic. Quan vaig anar a completar els meus estudis de ciències ambientals als Estats Units, a la universitat hi vaig participar en un cicle de cinema i em vaig començar a interessar per gravar l’experiència de vida de persones expatriades que, per raons diverses, s’havien vist forçades a canviar de país. En aquell moment no disposava dels mitjans que tinc actualment, i ara la vida m’ha donat l’oportunitat de tirar endavant el projecte d’aquest documental.
Els seus estudis de ciències ambientals expliquen, en part, l’interès per la natura que transmet L’Últim Indi? Sí, tot està vinculat. Jo vaig estudiar ciències ambientals a la Universitat de Girona i després vaig fer el doctorat a la UAB i un postdoctorat sobre canvi climàtic als Estats Units. Estudiant medi ambient jo buscava apropar-me a la natura: era la meva manera de relacionar-me amb el mar o la muntanya. Però després vaig decidir posar molta energia en Els Amics de les Arts i no me’n penedeixo gens, perquè va ser preciós, i et prometo que en aquell moment jo tenia molta energia! [riu]. Amb el temps, he anat descobrint una altra manera d’apropar-me a la natura, a través de la seva musicalitat. En un món caòtic i pandèmic com l’actual, la seva música sembla una invitació a l’harmonia universal. És així? Sí, m’agrada molt cantar a aquesta unió entre tots, perquè en aquests temps en què predomina la cultura del capital, tots estem connectats i el teu bé és el meu bé. Potser a algú li sembla que això que dic és més antic que Matusalem, però és l’essència de tot plegat. Ho explica bé la història d’aquell cap d’una tribu índia que, quan li van proposar la compra d’unes terres, va dir: “Com us puc vendre la terra si la terra no és de ningú?” Jo crec que hi ha un equilibri entre tots i entre totes les coses, i quan em poso a fer cançons, van sortint en aquesta línia: són cançons que van de la natura cap a l’individu.
Ja que té formació en la matèria, què en pensa, del canvi climàtic? La veritat és que quan jo estudiava no se’n parlava gaire. Ja se sap que la Terra ha viscut al llarg de milions d’anys diverses extincions massives, i nosaltres som una peça més d’aquest cicle biològic. Ara la diferència és que el que estem vivint és a escala humana i s’està produint a una velocitat vertiginosa. És un gran repte per a la humanitat i, a pesar de tot, em sento optimista, perquè penso que quan una civilització cau és perquè ha de ser així. Ha passat sempre: cauen civilitzacions i en neixen d’altres. Canviant de tema: aquest és un disc molt variat en estils, en què fins i tot s’aproxima al ‘soul’ amb un tema cantant en anglès: ‘Montserrat’. A mi m’agrada molt la llibertat del músic. Per a mi és un gran regal que tenim els músics: poder fer el que vulguis, amb el talent que t’envolta. Podríem dir que ara se sent creativament més lliure que quan formava part d’Els Amics de les Arts? És diferent. Quan estàs en un grup s’ha de debatre tot i cadascú hi té el seu rol. Ara, si tinc ganes de fer una cosa, la faig. Però estic molt obert a qualsevol proposta que em facin en Pol i en Carlus. Es va arribar a plantejar si aquest era un bon moment per treure un disc? Què hauria d’haver esperat? Que passés la Covid? Em feia una mandra tremenda haver d’ajornar l’edició d’un disc que ja tenia fet i que necessitava treure ara. No penso en conceptes de màrqueting. Ara ha tornat a l’autogestió dels inicis. Sí, ho vaig gestionant tot jo, començant pels concerts: en funció de l’energia que tingui en cada moment faig o no concerts. I a les xarxes, si tinc ganes de compartir coses, ho faig. Tot plegat està molt acoblat al meu ritme vital. Suposo que ha passat per èpoques amb molta més activitat a les xarxes. Sí, hi he posat molta energia durant molts anys, per estar a l’última de tot i estar en sintonia amb milers de persones. Però ara estic en un altre lloc. Què són ‘ Los héroes sin capa ’? Són audiocontes que comparteixo en forma de vídeos a Youtube, quan tinc temps i els puc gravar. Els herois sense capa són aquells que no es veuen, que estan a prop nostre en el nostre dia a dia i no sabem que són herois, perquè no hi ha res extern que els identifiqui. La gent no s’adona que pot volar sense necessitat d’una capa, que es poden fer grans coses només amb el poder de l’amor. M’agrada molt escriure i crec que amb aquests contes expresso una part de mi que les cançons no reflecteixen. Li molesta que el relacionin encara amb Els Amics de les Arts? No, no em molesta gens. Assumeixo perfectament que la gent m’ha vist durant 13 anys formant part del grup, un projecte en el qual vaig posar molta energia per fer-lo créixer. Així que entenc que em reconeguin com “l’Edu, que abans estava amb Els Amics de les Arts”. De mica en mica cadascú fa el seu camí i acaba passant un capítol més, una pàgina més de la vida. Ha escoltat ‘El senyal que esperaves’, el primer disc del grup com a trio? A través d’una alerta de Spotify vaig escoltar alguna cosa del seu nou disc, però no n’estic gaire al cas, la veritat. Em trobo immers en el meu propi procés de fer música. Documentals, contes… Què li queda per fer, creativament parlant? Seria molt interessant veure els personatges dels meus contes en dibuixos animats o en una obra de teatre. També m’encantaria fer la banda sonora d’una pel·lícula. Què li ha ensenyat l’hort? Sobretot el contacte directe amb els cicles de la vida: veure que la terra a l’hivern va a càmera lenta i que a l’estiu va molt ràpid, i que tu t’hi has d’adaptar forçosament. Això fa que ho relativitzis tot i que vegis que, en general, res no és gaire important. Per tant, no cal que visquis al límit en cada cosa que fas .
T-NUE
T-NUE és un projecte de 5 músics del Vallès. En la seva proposta es poden escoltar diversos estils musicals, sempre mantenint la frescor i l'alegria per a poder arribar a tota mena de públic. Als seu directes no falta l'energia i sobretot la connexió amb el públic que, al final, és qui ens d...
Any 2020, arriba una pandèmia mundial que va posar potes enlaire el planeta de la mà d'un confinament, un fet que als 5 ens va fer replantejar-nos la vida. Just en aquest moment en el qual el futur es pintava de negre neix un projecte que ens va retornar la llum, una llum que es veia lluny i a la qual decidim dir T-NUE.
Fins ara el grup ha publicat 5 singles i ha fet més de 15 concerts el darrer 2022. Aquest proper 2023 publicaran el nou disc i duran a terme la gira de presentació per tot el pais.
David Canal
David Canal, cantautor, compositor i músic de Barcelona. Un artista amb un estil i personalitat única, que plasma en les seves cançons amb una producció peculiar; alegre, romàntica i descarada que juga amb tota classe de ritmes des del electro swing, el funk, el soul, inclús amb la rumba i el ...
David Canal, cantautor, compositor i músic de Barcelona originari d'Olost ( Osona)
Va començar a donar els seus primers passos tocant en bars i el carrer, també formant part de varies bandes Osonenques , la última i la de més renom Tumbaos ( 2012-2016)
Amb la que va treure el seu primer Disc ( oju! ) al 2016. En total amb Tumbaos es van fer més de 150 concerts per al territori Català i balears, compartint escenari, amb moltes bandes del panorama català, com Txarango, oques grasses, Els Catarres, Gertrudis, La Troba Kung Fu (entre moltes altres…)
Ara amb aquest nou projecte en solitari arranca una nova etapa ja més madura i consolidada com artista.
La seva Música juga amb tota classe de ritmes des del electro swing, el funk, el soul, inclús amb la rumba i el rock o el reggae entre d'altres.
Dan Peralbo i El Comboi
Dan peralbo i El Comboi és una formació de 4 músics d'Osona i Barcelona. Una banda de rock and roll que ha arribat per ser els heureus del Rock Català. Les seves cançons marquen un nou camí al genere i el seu directe és tant potent que queda gravat al cor de tot el públic. El grup ha debut...
Dan Peralbo després de la seva etapa amb Els Flipats, marxa una temporada a Londres on toca a nombrosos pubs i al carrer. D’aquesta manera engega la seva carrera en solitari. U n cop s'instal·la a Barcelona grava des de la seva habitació el seu primer àlbum com a cantautor Cosquis My (The Yellow Gate Records 2020).
Per portar les cançons al directe recluta a exmembres de Flipats i Wood (Pol “Piti” Villegas i Aleix “Jimmy”) i Falciots Ninja i MiNE! (Albert “Ret” Rams) sota el nom de El Comboi. D’aquesta manera neix Dan Peralbo i El Comboi, la fusió del projecte en solitari de Dan i la banda.
Amb la formació constituïda, enregistren l’EP nadalenc Immaculada Concepció (The Yellow Gate Records 2021) i publiquen la pel·lícula musical El Crous. També es proclamen guanyadors del Sona9 2021.
Miris Com t’ho Miris, és el títol del nou àlbum que veurà la llum a finals de maig del 2022. Com ells els hi agrada dir, un disc de “porc rock”, fent referència a la seva Osona natal.
Tupinamburga, la remeiera
El follet Joan i la remeiera Tupinamburga t’acompanyen a descobrir el món de les plantes remeieres. Al llarg del camí faràs bons amics que t’ensenyaran les plantes que es troben a la muntanya, per a què s’utilitzen i algun dels seus secrets. Expliquem el conte i desprès fer un taller ...
Des del 2018 el portem fet més d'una 50 de vegades entre biblioteques, jugoteques i diferents llocs de tot el territori català.
“La Tupinamburga i el món màgic de les plantes”
Sobre el text: El text ha estat adaptat del conte “Tupinamburga, la remeiera” editat per Brins Edicions, il•lustrat per Antònia Bonell i l’autora, Roser Serra que ha participat en la adaptació del text. Sinopsis: El follet Joan i la remeiera Tupinamburga t’acompanyen a descobrir el ...
L'obra es va estrenar el dia 8 de maig de 2022 al teatre Bolet de Vilafranca a través de Xarxa Vilafranca.
La brúixola dels desitjos
" On han anat els desitjos? S’han perdut? S’han amagat? Cap on van les persones quan caminen si no saben quin desig tenen? Hi ha desitjos que neixen dels núvols? o també hi ha desitjos que ens fan tocar de peus a terra? " Des de Projecte I.G.L.U proposem experiències poètiques en què tot in...
L'espectacle es va estrenar a La Tèrmica de Granollers l'any 2020. L'espectacle s'ha realitzat també en alguns centres cívics de Barcelona, i actualment es troba en Gira arreu de Catalunya.
VERGONYA vol. 1
Obra de teatre sobre la microhomofobia i la importància de parlar amb propietat. Es tracta d'un missatge per fer entendre que la tolerància a la diversitat no serveix de res si no podem expressar-nos amb normalitat.
L'obra de teatre va ser estrenada al teatre El Magatzem, a Tarragona, i posteriorment, representada a l'institut Sant Pere i Sant Pau, també a Tarragona.
"A la panxa del bou"
"Revisitem" El Patufet, un conte tradicional que tots tenim ben present a la nostra memòria, de forma trencadora i atrevida, amb una coreografia de dansa d’arrel sense complexos i actualitzada, convidant a reflexionar i, per damunt de tot, a sentir. "A la panxa del bou" és un espectacle d’esce...
"A la Panxa del Bou" és un espectacle de dansa d'arrel de nova creació, des de la primera nota musical fins a la darrera coreografia. Produit íntegrament per la nostra entitat. Va ser preestrenat al Festival Ésdansa de les Preses a l'agost del 2020 i estrenat a Gelida al juliol del 2021.
https://www.youtube.com/watch?v=UouUiSONKqA&t;=10s
