Els relats, símbols i rituals, van ajudar la humanitat a interioritzar tot el que no podia explicar, allò que requeria d’un espai comú o el que no pertanyia a un individu, sinó a una col·lectivitat.
La nostra societat moderna -o postmoderna- occidental cada vegada més individualitzada, de sequera espiritual i amb tanta pressa per existir, és troba molt allunyada d’aquestes accions.
Aquesta exposició pretén ser un espai, on detenir-se per uns minuts i conscienciar-se de l’efímer de la nostra existència per valorar allò que és viu. Fer el relat de la vida abans de morir com l’obra escenografia d’una vida. Relatar és un acte i sorgeix d’una necessitat de donar forma i sentit a la vida i de fer partícip a l’altre.
Com també, els rituals contribueixen a ordenar el temps, a posar ordre en el caos i ajuden a transitar per un terreny desconegut. La instal·lació-acció Sit tibi terra levis que dona nom a l’exposició, serà una acció participativa i simbòlica en relació a aquesta mena de ritus.
I mirar-nos als propis ulls sense màscares, comprendre que el cos físic no és res més que una llar, una carcassa en què vivim durant un cert temps, fins a la transició que en diem mort, serà altra obra a explorar.
Exposició emmarcada en el Festival Vilapensa 2023
