RAMON LÓPEZ DE MANTARAS. Qui ha fet què?

La intel·ligència artificial ja juga un paper important com a eina en activitats creatives com la música, l’arquitectura, les belles arts, les arts escèniques i la ciència. Podem aspirar a relacions més ambicioses entre els ordinadors i la creativitat? En lloc de ser només una eina per ajudar els creadors humans, podríem veure la màquina com una entitat creativa en si mateixa, almenys fins a un cert grau? Amb aquesta idea en ment, una definició de creativitat àmpliament acceptada és: «una idea creativa és una combinació nova i valuosa d’idees conegudes». En altres paraules, les lleis físiques, els teoremes, les peces musicals, etc., poden generar-se a partir d’un conjunt finit d’elements existents i, per tant, fins a cert punt hauria de ser possible replicar alguns elements de la creativitat per mitjà d’ordinadors. Aquesta visió ha activat un nou subcamp de la Intel·ligència Artificial anomenat Creativitat Computacional. En aquesta conferència tractaré la qüestió de la possibilitat d’aconseguir creativitat computacional a través d’alguns exemples d’aplicacions de la IA en l’art.