Fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco mentre la nova ultradreta espanyola de Vox marca l’agenda pública i capta el vot jove, en un context mundial trasbalsat pels lideratges agressius de l’autoritarisme postdemocràtic. El franquisme desapareix de la memòria col·lectiva com si mai hagués existit i, alhora, creix a les urnes un neofranquisme desacomplexat que imita les formes barroeres i els discursos amenaçadors de personatges com Donald Trump. És una paradoxa inquietant.