Amb una llarguíssima trajectòria artística la pintora, gravadora i tapissera Maria Assumpció Raventós (Sant Sadurní d’Anoia, 1930) presentarà el treball amb qual ha estat treballant els darrers anys, un intent de copsar l’univers amb tota la seva magnificència i el seu misteri.
Des del principi de la representació gràfica, artistes de tots els temps han descrit el cosmos per entendre'l, representar-ho i invocar-ho. Pintures rupestres retrataven el sol i la lluna, monuments com Stonehenge reflecteix el funcionament del sistema solar i il·lustracions medievals expliquen les relacions entre les planetes i estels. Sembla que els humans sempre han mirat el cel per intentar trobar sentit en la vida terrenal.
El sol, els planetes i els estels, seguint els seus moviments i patrons, semblen constants comparats amb els convulsos canvis de l'experiència humana.
Avui ens trobem en un moment de disrupció: la pandèmia ha truncat la vida col·lectiva, forçant-nos a cercar refugi en la soledat; la crisi climàtica és una amenaça que trasbalsa les estructures de la nostra societat, i per acabar-ho d'adobar, les noves tecnologies ens allunya de l'experiència i la comunicació directa.
Com a resposta, la Maria Assumpció Raventós ha retornat la seva mirada al cel, investigant la relació entre la profunditat de l'espai i la lluminositat de la lluna, la conjuntura dels planetes i el cromatisme del sol. Ella cerca la tranquil·litat del pas imparable del temps en les rotacions del sistema solar.
