TRACES. Kristof Willemsem

Amb els meus vels i els meus marcs m’endinso a la pintura a la recerca d’allò humà, un gest, una intenció, una traça.

L’acte mateix de pintar em va regalant moments, em cedeix el terreny per construir ponts que uneixen l’exploració i quelcom d’intel.ligible, un sentit comú. Moments sembrats d’intenció comunicativa volent completar-se, arrodonint-se en un instant, ample de vida.
No us enganyaré. Em moc en el terreny de l’intent. L’intent de coneixement, l’intent de llibertat, de sinceritat, de veritat.
L’art, l’intent d’art, em permet provar-ho una vegada darrera l’altre, estirant el temps amb benévola frustració, sense haver d’enganyar-me, sense haver d’enganyar-vos. L’art pot no mentir, sense voler imposar-se com a veritat.

Les coses passen en el dia a dia. Passen i deixen  pas a d’altres. Onades incessants, repetició i renovació. Una vida més lenta, una pintura més pausada, despullant-la de l’excés, caminant en profunditat.
No cal molt.
Repetir allò que mai no és igual.
Aprendre en el camí.

(Kristof Willemsen)

Divendres 14 de gener, a les 20h
Acte inaugural a càrrec de Martí Ribas.