Fa uns anys, Frauca i Pujadó, en companyia de Carles Canut, van presentar amb molt d’èxit al Teatre Romea de Barcelona i en una gira posterior, l’espectacle La mala reputació (al voltant de Georges Brassens) i, ara, amb motiu del centenari del naixement del gran poeta, músic i cantant, han decidit muntar un nou espectacle.
La tendresa del goril·la és un espectacle on Frauca i Pujadó interpreten, amanits amb comentaris i anècdotes, una vintena de temes brassenians, alguns de molt coneguts (La mala reputació, El goril·la, Pobre Martí, La bona Margot, El testament, Dins l’aigua de la font més clara…) i d’altres que seran tota una descoberta per a molts (El petit flautista, El net d’Èdip, La rosa, l’ampolla i l’encaixada, Don Joan…).
Són cançons poètiques, hilarants, punyents… autèntics antídots contra l’estupidesa i el pensament gregari.

A la Dolça se li ha ficat a l’estómac la Fera dels Ais i tothom al regne té por d’apropar- s’hi. El seu pare, el rei, no sap què fer per ajudar-la, fins que un dia arriba un mercader de terres llunyanes que obrirà una escletxa d’esperança per a la Dolça. Projecte Narracions per a la salut, que vol apropar la salut mental al públic infantil.

Christian Atanasiu, alemany d’origen grecoromanes, resideix des de fa més de 30 anys a Barcelona. Durant 15 anys va treballar amb Xavier Martí gestant espectacles de gènere còmic i gestual. Després va començar a treballar en solitari, desenvolupant un estil personal i inconfusible. Ha visitat escenaris de més de vint països, on ha participat en festivals de teatre, d’humor, de clown i de narració de prestigi internacional. Amb “jugLar con las palabras” ens ofereix un espectacle on recull textos d’anteriors espectacles, creant un joc teatral poc freqüent, nu i ple de creativitat, malabars amb el llenguatge, assalts a la lògica comuna, amb un humor absolutament excèntric, guillat i absurd.

jugLar con las palabras és un espectacle que crea un joc teatral poc freqüent, ple de creativitat , malabars i amb un humor absolutament excèntric, guillat i absurd.

Vine a conèixer què fem a Albet i Noya, com ho fem i quin gust té!

A la teva arribada et prepararem un fantàstic esmorzar tradicional al nostre jardí.

Quan acabis l'esmorzar, iniciarem la visita guiada a les nostres vinyes on coneixeràs de primera mà el passat, present i futur del conreu ecològic. Durant el recorregut faràs un tast de dos vins i un escumós.

Durant el Festival EVA es fan lectures especials als centres on habitualment els Equips Lectors i Convidats del Voluntariat EVA354 llegeixen en veu alta. Pot afegir-s'hi, com a lector/a qualsevol persona que en tingui desig, prèvia inscripció.

En el marc del fil conductor EVA354 del festival d’aquest any – el RECONEIXEMENT – aquest acte destacarà, com a valor, el compromís. I , per tant, la frase amb la qual el trobareu encapçalat al programa, tant digital com de mà, serà:

“El compromís és un acte, no una paraula”, Jean-Paul Sartre

Quan era petita em mirava el paisatge de la vida des del balcó de casa. A la primavera veia les orenetes passar, però mai s’aturaven a saludar-me; a l’estiu volia convidar el mar a viure a casa per passar-me el dia dins de l’aigua ballant amb els peixos; a la tardor, regalava una bufanda a cada flor i a l’hivern, la finestra quedava tancada! Ara que ja sóc gran m’agrada tocar les estacions i veure com es transformen. Un conte on passejarem per les diferents estacions de l’any, veurem com canvia el paisatge, i com canviem nosaltres! Un balcó ple de flors, jo sóc l’encarregada de regar-les, un esquirol i un ocell que em fan companyia i un arbre de sucre que floreix a cada estació (panellets, torrons, mones i coques de Sant Joan).

Quan era petita em mirava el paisatge de la vida des del balcó de casa. A la primavera veia les orenetes passar, però mai s’aturaven a saludar-me; a l’estiu volia convidar el mar a viure a casa per passar-me el dia dins de l’aigua ballant amb els peixos; a la tardor, regalava una bufanda a cada flor i a l’hivern, la finestra quedava tancada! Ara que ja sóc gran m’agrada tocar les estacions i veure com es transformen. Un conte on passejarem per les diferents estacions de l’any, veurem com canvia el paisatge, i com canviem nosaltres! Un balcó ple de flors, jo sóc l’encarregada de regar-les, un esquirol i un ocell que em fan companyia i un arbre de sucre que floreix a cada estació (panellets, torrons, mones i coques de Sant Joan).

Manllevant la idea del mític llibre de Gianni Rodari, Contes per telèfon, des del Festival reprenem una experiència intensa i amb necessitat d’orelles àvides de contes. Una instal·lació de telèfons on el públic assistent tan sols haurà de despenjar i posar l’orella a l’auricular per tenir, a títol personal i
intransferible, una bona història, un bon vers o una bona cançó. Trobareu els telèfons a la Biblioteca Joan Oliva i Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú i la Biblioteca Marta Mata de Cunit. Els despengeu?